Vaig nàixer a València un 11 de desembre. Melòman des de menut,
als 11 anys vaig intentar cursar solfeig i violí, però la disciplina requerida
per tots dos em va superar, fugint del
Conservatori tres anys després, avorrit i sense cap previsió o sospita de futur
artístic. Però per sort vaig passar sis anys cantant en un cor infantil de
certa rellevància a València, tres vegades per setmana a més de les actuacions,
i allò va suposar sense dubte la meua millor escola musical, al mateix temps
que em generava la motivació necessària per no deixar la música activa.
Uns
quants anys més tard, al voltant de 1992, em cau una guitarra a les mans, i
després de mesos enganxat plenament a ella, abandone la
meravellosa vida acadèmica reglada i amb 17 anys li tire tot el morro del
món, començant a dedicar-me per complet a la música, bé sol o bé col·laborant
amb formacions i solistes de multitud d'estils, siga com intèrpret (baixista,
guitarrista, cantant, corista,...) o com a creatiu (compositor, arranjador,
productor,...). Des del començament compagine actuacions en sales, places de
poble, bars, pubs, garitos, antros i teatres
(País Valencià, Catalunya, resta d’Espanya, França, Itàlia, Argentina, Marroc…)
amb passades estiuenques de guitarra i barret per les terrasses dels
restaurants de Dènia (o hivernals pels carrers del Barri del Carme de València), a més
d’uns quants projectes més o menys consistents...
De 1992 és l'espectacle didàctic, dirigit per Ximo Caffarena
(ex-membre d’Al Tall):
"El Mestissatge en la Música Popular del S.XX" (del
que vam fer bolos durant uns vuit anys, primer al Palau
de la Música de València i més tard per pobles del País Valencià i Castella-Lleó),
en el qual vaig participar com a guitarrista i cantant; o les col·laboracions,
també cantant i tocant la guitarra, amb els coreògrafs Ramón Oller (Stages de
Dansa Contemporània. 1995-1998. Aix-En-Provence; València; Sitges), Nadine
Astor (1996-València) ó José Milán (Certamen
Coreográfico Nacional. 1995. Madrid).
En 1996 entre de baixista/corista en el grup Dropo, realitzant
amb ells l'espectacle "La Veu d'un Poble", en que
musicalitzàvem textos de poetes valencians de totes les èpoques (s.XI al s.XX)
en clau "moderna", amb la participació d’un actor i una actriu
representant una trama dramatitzada dins del concert. En aquesta època
coincideixo amb el cantautor Feliu
Ventura, però sense arribar a cap port…
Després de Dropo vaig
entrar de guitarrista/corista/arranjador en Ubi Sum, un grup de
pop de València que no va arribar a consolidar-se, però amb el qual vam tenir
el privilegi d'actuar telonejant a B.B.King o a Jonathan Richman. Poc
després de gravar i produir la primera maqueta, el grup es va dissoldre.
En 1999 entre de percussionista! en el parc temàtic Port Aventura; de
baixista/arranjador amb el grup de música africana Kuami Mensah & AFASA; i es
comença a gestar l'espectacle músic-filosòfic-festiu “Amalgama”,
projecte del meu mentor i amic ja mort Àngel Estellés (Imprebís), en
el qual toque el baix i cante al costat dels meus "germans"
Abelard Alba (guitarres i veu) i Àngela Ebri
(veu). L’espectacle va durar aprox. uns tres anys més. El 19-XI-99 neix Claudi,
el meu primer fill.
Ja en
el 2000, al mateix temps que els de Port Aventura em recontracten
com a baixista del Saló Country, continue amb Kuami Mensah & AFASA i amb
Amalgama, començant també a col·laborar amb el grup
valencià d’Ska-core Obrint Pas (érem
vells amics) com a baixista substitut en directe i maquetant/pre-produint el
disc "Terra"
(Propaganda pel Fet);
també en aquell any comence una sèrie de llargues i intenses col·laboracions
amb Alfonso Aguado (Los inhumanos / La
Banda del Capitán Canalla) i amb Jose Luis Macías (Comité Cisne), com
arranjador/multinstrumentista en estudi i al baix, guitarra i veus en directe.
En el 2003
em retrobe després de set anys amb Feliu
Ventura i, aquesta vegada sí, passem de la mera coincidència i comencem a
treballar junts en les seves cançons. Fruit d'això, i del segell discogràfic de
Manresa Propaganda pel Fet, naix
el disc "Barricades
de Paper", en el qual exerceixo de
productor/arranjador/multinstrumentista i tècnic de so .
En el 2004
repetisc rol en el disc "La
Flama" d’Obrint Pas i,
més tard, al novembre del mateix any, comença a gestar-se un projecte conjunt
de Feliu Ventura amb Lluís Llach que acabarà
significant la gira "Que no s'apague la llum"
(II-2005/I-2006), en la qual participe com co-director musical (al costat de Ll.Llach),
guitarrista/corista i una mica d’acordeonista... El 9 de febrer de 2005 naix
Lucía, la segona...
A mitjan la gira (VIII-05)
m'encarregue de la producció musical del CD-DVD en directe "Que no
s'apague la llum” (Propaganda pel Fet – Claus
Records), resultant ser el disc en català més venut del 2005. Mentre,
sorgeixen col·laboracions per a altres artistes: CD-DVD "Un
Poble en Moviment" (Propaganda pel Fet) de Obrint Pas (acompanyant
a Feliu Ventura i a Miquel Gil) o el "Sempre Més"
(Discmedi) de Brams (al
costat de F. Ventura).
Des de setembre de 2005 fins a febrer de 2006 m'encarregue, al costat de
Jordi
Armengol i Enric
Palomar, de la direcció musical/arranjaments de la música de Lluís Llach per a la la
pel·lícula del director Manuel Huerga
"Salvador"
(BMG Music Spain), BSO
guanyadora dels "Premis
Barcelona de Cinema" i nominada al Goya 2007 a la millor
música original.
Després de tres
fructífers anys tocant amb Feliu
Ventura, a l'estiu de 2006 gravem el disc "Alfabets
de Futur" (Propaganda
pel Fet), en el qual m’ocupe de les mateixes funcions que
en el "Barricades
de Paper". Després de sortir a la llum a l'octubre, se situa en el
número 1 de les llistes de música en català al costat de, entre uns altres, la BSO
de "Salvador".
A la tardor de 2006, al temps que grave i faig la producció de la versió de Miquel Gil de la cançó “El Drapaire” (J.M. Serrat) pel disc-homenatge “Per al meu amic… Serrat” (Discmedi), comence la darrera producció d’aquest cantant valencià (amb previsió d'acabar al febrer/març de 2007), alhora que, al desembre de 2006, treballe al costat de Lluís Llach en la producció musical de l'espectacle Tranuites Circus (de Lluís Danès, amb música de Lluís Llach i coreografia de Marta Carrasco), encarregant-me també en directe de les programacions i guitarra acústica. L'obra es representa amb èxit entre el 3 i el 14 de gener de 2007 en el Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona).
Projectes a la vista? Hi ha, però no es diuen… El futur? No sé què
oferirà, però la filosofia és sempre la mateixa des de prou aviat... i realment
és l'única ambició que he tingut sempre: Gaudir del dia a dia, de cada moment i
lloc, de cada nota que toques o compons, de la família, dels amics, de la gent
que vols i et vol... barrejar-ho tot… i transmetre-ho!
